El contacte improvisació va néixer a la dècada de 70, amb una idea de Steven Paxton, que dins d'una avantguarda que es desenvolupava a Nova York, amb el Judson Dance Theater, ha proposat per la primera vegada una dansa en què els cossos es manifestaven en contacte (pel toc). Trencant la distància entre ballarins i introduzindo un caràcter no sexista a la dansa.D'aquest toc va néixer en nom dansa del contacte.
En aquest tipus de dansa, els cossos pel toc, els impulsos, les caigudes, les rodades, les relliscades, les contra-forces, els xocs o simplement per la sincronia temporal produeixen una dansa.
La improvisació neix de la recerca de cada un dels conceptes anteriorment esmentats, que contraposant a les formes de dansa conegudes no tenen una forma però si un principi mantenir el contacte amb l'altre.
La Cia. Bacantoh amb el Centre Cívic de les Corts, pretenent descentralitzar la dansa dels locals habituals i intentant crear un espai de reflexió sobre els conceptes associats al contacte-improvización, donant espai perquè cada concepte pugui tenir un temps per desenvolupament i enteniment profund, possibilitant una improvisació no escolar, ha creat jams temàtiques de contacte improvisació.
Temàtica del dia 5: (1º LLei de Newton) De l'estat parat al moviment.
La llibertat és un acte de consciència.
El bon improvisador és el que se sent lliure mateix quan condicionat.
